Els orígens del còmic (2)

UN MÓN PER EXPERIMENTAR

L’origen del còmic està vinculat a les característiques econòmiques, socials i culturals de la societat en la que s’origina, és fruit de molts segles d’experimentació, i en són una prova ben destacada tots els exemples esmentats en l’apartat anterior. Com a forma de representació ha d’associar-se a la cultura de masses, per tant, és un producte industrial, independentment de la seva valoració estètica o semiòtica.

Des d’aquesta perspectiva podem considerar que la gènesi del còmic es remunta a l’encreuament entre la il·lustració i la caricatura política dels segles XVIII i XIX, i més concretament en la publicació a la premsa d’una litografia satírica de Napoleó Bonaparte1 realitzada pel caricaturista anglès James J.Gillray, publicada cap el 1800 aproximadament. És aleshores quan el gènere es fonamenta en la consolidació d’unes mínimes bases formals (narració en imatges d’una història) i en l’avanç tècnic de les arts gràfiques, que permeté el creixement de l’oferta de premsa diària i revistes.